Get all 7 ORXATA releases available on Bandcamp and save 60%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of 3.1, 3.0, Mixtape 3.0, 2.0, 2.0 beta 2, 2.0 beta 1, and 1.0.
1. |
Mascletà 1.0
01:20
|
|||
2. |
S'obrin les portes
04:35
|
|||
s'obrin les portes el groove esta ací ie
dalt a l'andana les xufes s'assequen
s'omplin els cossos de ritmes que canvien
s'omplin les ments de molt bons pensaments
sorgixen històries de núvols gegants
s'alteren memòries d'origens retrobats i
cada cop que dic una paràula tèrbola
cada cop que sent un beat al bell mig de ma forella…
s'alcen veus amb munts de ganja rere l'engonal
els distants alegres anys no ens foren de profit
hi ha futur molt de futur és nostre teu i meu
s'alcen veus amb crits d'ajuda'm i estem ací quiets
afortunada recerca per no fer el mateix
soroll d'albeton laif i albà coetània
sóm un ullal amb aigua fresca enmig del fenc
i bro-po-po-po-pó cridava jo sota la sènia
quatre glops de moscatell és el que ens serveix
amb faixa de lli cru i pantalons de pana
dues d'arròs i tartana i mil històries crues
buscant el nostre lloc a un món d'espines sense peix
un got d'orxata al cabanyal reclama
més papers trencats escrits per versaors a malagana
paciència i parsimònia ens faran viure més temps
anem depresa sense presa amb la certesa d'anar bé
evocant el vell trenet, transport de llauradoria
bona salut resta en guaret, hivern a la darreria
maquinària i espinguet, aire net a un cel llibert
la ciutat amb agonia i rabasseta de llibret
i criden els que poden perquè podran els qui ara criden
i fa fred i tremòlen: són senyals d'un nou sound system
deixeu-les juntes si veieu que corre l'aire
però que mai... es tanquen les portes!
|
||||
3. |
Nai ti su
05:50
|
|||
prodigis de la tècnica mediàtica
decennis i decennis d’expoli cultural
redobles per l’estètica sense ètica
la passarel·la xucla les tendències marginals
opinions pautades a una mètrica
l’escatologisme resta al fons de l’orinal
nous corrents que brollen de la mímica
l’home escriu la història i la histèria i es creu gegant
per més que hi haja milions de mitjans
en el fons venen el mateix: oci-control
alienació amagada, comoditat comprada...
la vida de ma iaia fou més interessant?
que facen jocs de play de pedra, paper i tissores
i pinten el sambori en lloc del pas de peatons
botar a la corda, amb tela i fusta fer construccions
amb la mare carabassera, amb el pare carabassó
prodigis de la tècnica mediàtica
decenes de decennis d’expoli cultural
corrent, la gent corrent amb la matèria grisa estàtica
i pesant; callant i tragant, ja no vivim jugant
opinions pautades a una estètica
l’escatologisme resta al fons de l’orinal
nous corrents furtats a l’underground
triar que posar-se és la màxima expressió de llibertat!
que facen jocs de play de pedra, paper i tissores
i pinten el sambori en lloc del pas de peatons
botar a la corda, amb tela i fusta fer construccions
amb la mare carabassera, amb el pare carabassot
vos feu majors...
sense cap intenció, sense finalitat
satisfatòriament i voluntària
buscant el plaer?
inventem móns paral·lels de fantasia i de cridòria
sense competir, una caterva de persones
sense distingir per parcel·les ni per zones
respectant la identitat i la memòria
a un joc simbòlic i espontani ―lliure!
ni resultats ni fites, només per deler
juguem a viure?
que facen jocs de play de pedra, paper i tissores
i pinten el sambori en lloc del pas de peatons
botar a la corda, amb tela i fusta fer construccions
amb la mare carabassera, amb el pare carabassot!
no jugues amb foc o acabaràs cremant-te
no jugues amb foc o acabaràs per perdre...
pedra paper i tissores
|
||||
4. |
Aborígens 2207
04:22
|
|||
de nit sopem a la meua tribu
a la fresqueta un entrepà
bevem orxata a l'alqueria
escoltant una electroalbà
ací fa olor d'all i pebre l'aire
a les parets, taulells socarrats
com caragols passegem per l'horta
algun diumenge per la vesprà
dóna vertigen ser aborigen, com una puça
rossegant la mala gossa del mainstream.
dóna vertigen, falta l'oxigen
però indígenes conserven la cultura i la parla
aborígens de la terra fecunda,
primitius pobles de vora mar
indígenes de costums ancestrals
divendres de la deessa estrenaltunda
androides collidors tecnoagraris
ajuden llauradors post-rurals
i en acabar la jornada tornen
a lloms del seu tractor sideral
tres jubilats i un colombaire
juguen al truc baix d'un emparrat
el nostre temps no té calendaris
ens orientem per fases lunars
|
||||
5. |
En ma vida he fet faena
03:24
|
|||
si hi ha demanda hi ha oferta? doncs fora la demanda!
tantes coses que no precisem i ens són donades:
tabús, sancions, constitucions, consells...
alegries complexes i acabades
matissos, processos, contra les apariències
el dia a dia sense patrons
batega la vida, natura en silenci a borbotons
ser amo de ment i cos i no seguir la inèrcia dels canvis
el treball dignifica, germans i germanes
com deia aquell: “ser ric no és voler més”
viure de renda és no tindre passió per amassar res
vull una vida de simplicitat voluntària...
treball satisfactori amb sentit comú!
gastem millor nostre talent únic i creatiu
preciclar i compartir tot un món
anar a la deriva per poder eixir del niu
treballarem menys si volem menys i gastem menys
consciència del present sent autosuficients
en ma vida he fet faena i mai m’han fet falta diners
-arre rossí!- que ja ha passat un dia més…
|
||||
6. |
Exèrcit d'escèptics
04:42
|
|||
anem a fer un exèrcit d’escèptics
com a única arma la no-veritat
per fer front a la veritat absoluta la farem mentida
i el mentider serà qüestionat
no existeix cap resposta sense ser pregunta
ni cap pregunta innocent
no hi haurà cap creient sense ser esclau
ni cap dogma innocent
innocents aquells que cregueren
que la lluna els abraçaria
insatisfets quedaren els qui volgueren
nadar en els núvols
desgraciades es veren moltes de les que esperaven
besar les estreles
anem a fer un exèrcit d’escèptics
com a única arma la no-veritat
per fer front a la veritat absoluta la farem mentida
i el mentider serà qüestionat
per conèixer la veritat cedirem llibertat
si volem ser lliures destrossem les paraules
que ens esclavitzen sense trellat
anem a fer un exèrcit d’escèptics
com a única arma la no-veritat
per fer front a la veritat absoluta la farem mentida
i el mentider serà qüestionat
anem a fer un exèrcit d’escèptics
com a única arma, la no-arma
com a dogma, totes les paraules...
|
||||
7. |
Ofensiva Tutupà
03:43
|
|||
expressions culturals autogestionades
sense condicionants estilístics imposats
internet com a distribuidora mundial
suport a les lluites contra l’ordre dominant
que els diners servisquen per poder seguint creant
amb preus més assequibles per a qualsevol persona,
amb xarxes d’intercanvi i relacions més justes
i guanyar prou per anar tirant endavant
fent del receptor un actiu col·laborador
del creador una figura propera i planota
del distribuïdor un simple intermediari
i així, a diari, cada nota sonarà millor
sense fer-ho pel benefici
ni l’èxit, ni la competència
lliure de la dictadura del contracte
art de la dissidència, art de la dissidència!
distribució no comercial, cultura autònoma i rebel
mort al divo i a l’estrela! benvinguts a l’art horitzontal!
distribució no comercial, cultura autònoma i rebel
mort al divo a l’estrela! benvingudes a l’art horitzontal!
que els diners servisquen per poder seguint creant
amb preus més assequibles per a qualsevol persona
amb xarxes d’intercanvi i relacions més justes
i guanyar prou per anar tirant endavant
mitjans de contrainformació
revistes, fanzines, diaris
grups de música, individus, col·lectius
armes d’un pensament crític i antiautoritari
suport a qui comença... ofensiva tutupà!
fugint dels mitjans d’intoxicació i propaganda
denunciant la jerarquia de les grans disqueres
tots junts en lluita trobem acció i reflexió
trobem acció i reflexió de veres
el disc el fem per promocionar el directe
no fem directes per promocionar el disc!
potser el risc més gran de tots
és no assumir cap risc...
distribució no comercial, cultura autònoma i rebel
mort al divo i a l’estrela! benvinguts a l’art horitzontal!
distribució no comercial, cultura autònoma i rebel
mort al divo a l’estrela! benvingudes a l’art horitzontal!
ofensiva tutupà!
|
||||
8. |
Semidéus
03:38
|
|||
viuen sota l’únic cel fet amb bitllets verds
l’únic déu vestit de sang és el vertader
als seus carrers i cases els súbdits fan de donants
compren i voten, continuen sent uns ignorants
tothora senten que el seu fi és la felicitat
però els fan creure que l’aconseguiran comprant
ara són consumidors, no prosumidors, ja no són ciutadans...
no tenim present, no tenen futur
posseïm la força per no deixar-nos dur
no tenim present, no tenen futur
deconstruïm-ho tot, que no quede cap mur
no tenen vida pròpia, els vigila el gran ull
a cada plaça, carrer, cantói al seu treball
posant-li preu a l’aigua, al terra, a un gest, a un bes, barat a res
posant-li preu al procomú en nom del progrés
no tenim present, no tenen futur
posseïm la força per no deixar-nos dur
no tenim present, no tenen futur
deconstruïm-ho, que no quede cap mur
els semidéus controlen
el semidéus governen
els semidéus ens jutgen
els semidéus, els semidéus!?
ahir tinguí un malson
em perseguia una $ partida per la meitat
em despertí de colp
i m’adoní que estava suant sang
|
||||
9. |
Ni marques ni pamflets
04:01
|
|||
tota la ciutat farcida d’encriptats missatges
enormes fulls en blanc, ni marques ni pamflets
obres a edificis soterrades pel buit llenç
al carrer el caos, el terror estés...
qui hi havia que pagués perquè no compràssem?
una gran corporació dels qui no tenen res
qui hi havia que els frenés perquè consumíssem?
les grans corporacions havien mort
les ciutats son assetjades per malalts de dades
parets immaculades, teles censurades d’un blanc net
tanques i cartells no són res, ja no ens diuen res
addictes a les lletres rebusquen a les runes de la cultura visual
qui hi havia que pagués perquè no compràrem?
una gran corporació dels qui no tenen res
qui hi havia que els frenés perquè consumírem?
les grans corporacions havien mort...
són blanques estores, són els no-productes
és un malson, mancats de manipulació
ionquis d’informació avançant com mòmies
tota la població perduda en poder triar entre triar i no triar
|
||||
10. |
La lluna de València
04:04
|
|||
l’altre dia sopant a la fresca a la lluna de valència
vam tornar a l’essència de quan érem menuts
aquells infants perduts de la moderna efervescència
trobadors amagats, llauradors sermonejant
amics de la carxofa mirant endavant
rizomes cibermediterranis, no de llevant
sóc un xic fadrí que per avorriment vos parla
que arriba al llit amb ganes d’abraçar-la
a la paraula, la que organitza la protesta
i bé està saber si algú contesta contra esta festa
a qui molesta politicianssense testa?
arrima’t ací al meu costat mon amic
amb l'mcdrut el domador de fulls i bolis bic
donaré conversa i tu xamos, estamos?
la penya que la mou ara levanta las manos
l’altre dia sopant a la fresca a la lluna de valència
vam tornar a l’essència de quan érem menuts,
aquells infants perduts de la moderna efervescència
xicona, vols una copa... l’amèrica?
doncs vine a la ciutat de Violència 2007
ací entre autopistes i tanta gentola
els paguem els vicis a la jet set de les revistes
merda va de baixaeta i s’ha feta gran la bola
estem de dol a la vora de la mar desfeta
senyors de corbateta amb massa benefici net
de fet, sent un calfred quan pense en fotre’ls el primer tret
anem suportant la crisi de la terra crítica
el agua para tontosi el vozarrónde rita
caminem per avingudes vingudes del no res
ens arronsem de muscles per combatre la penúria
foc a la ciutat de les arts i les ciències
foc a les regates, foc al patriarcat
foc a l’ex ciutat del túria esclava del mercat
foc a su puta madrei llarga vida al r.a.p.
l’altre dia sopant a la fresca a la lluna de valència
vam tornar a l’essència de quan érem menuts,
aquells instants perduts de la moderna efervescencia
l’horta signa el testament d’una mort digna?
preferix la mort de sobte que el turment?
l’epitafi sobre un taüt de porlam a mida diu
‘el sol m’ha fet carasses, s’ha girat el vent
poc a poc m’han donat botifarreta
i una dreta suïcida, aixina, fredament
ha vingut i m’ha llevat la vida
ha vingut i m’ha llevat la vida
però no seré jo qui us ofrene
el meu consentiment
ni qui alimente maquinàries
de codicia i nínxols
a les acaballes d’aquest segle que comença
vull que els fills dels nostres fills
escolten per la nit els grills
foc a la ciutat de les arts i les ciències
foc a les regates, foc al patriarcat
foc a l’ex ciutat del túria esclava del mercat
foc a su puta madrei llarga vida al r.a.p
|
||||
11. |
Filles d'un meló d'alger
04:28
|
|||
la terra es troba en un estat febril i disentèric
i escriu al seu diari de recalfament:
a quin contenidor haurem d’abocar el capital?
al verd? al groc? o reciclar-lo té més mèrit?
per l’horta ja només podem fer pins i calendaris
i ones gegantines centrifuguen els desamparats
només les parets criden el que callen els telediaris
i jo sóc terrorista o de l’imperi del mal... i tal
així, paréixer i no ser, la doctrina del sistema
que ja no és eco-, ni tan sols anti-, que em dona jena;
que ja no busca solucions perquè no hi ha problema
vinga va, deixem-ho níquel, no em doneu l’esquena!
ara sí, feu-me costat, però no massa
que potser jo també sóc un d’ells i ara vaig d’amagat
em cague en funcionaris mentals, i sense alçar la tapa
cas tancat: pense que ja no afegirem res més. -o sí?
tornar a l’origen per tal d’avançar
fer per desfer, construir per deconstruir
sembla tan fàcil i és tan difícil alhora...
- ai senyor de to lo món, ma’que ens faran patir
cariàtides sotmeses sostenint la gran mentira
ciutats recorden l’aigua clara com si fora un mite viu
tot sembla un ou florit vestit de caramel
i el cel és un tapet opac que, incrèdul, ens castiga
com ha pogut passar açò? qui té la solució?
nosaltres no som tan omnipotents, heu de saber-ho... i diu
som filles d’un meló d’alger i l’agroterrorisme
en un camp de golf universal el tinki winki viu
agraïm l’enèrgica al·lèrgia a l’alegria agra
i confrontem els èitors un ogre que mai riu
què tal? talant boscos primaris per fer mobles d’oficina
bevent substàncies químiques en got de suc de pinya
no voleu ningú un glopet de pluja radioactiva?
o alguna vomitiva gran panotxa amb més d’un gen modificat?
que són més higiènics, -diuen- no els ha tocat ni el llaurador
dictadors d’alimentació farcint-nos de transgènics
haurem d’investigar què pensen les balenes
entrevistar les cebes, interrogar les cols -llombardes
txernòbil, bhopal... què passa amb el mediterrani?
tenim per a donar i vendre plàstic i fertilitzants
nadant em trobí un crani de tortuga o de crustaci
gaudint del clor i del mercuri, oblidant les penes...
som filles d’un meló d’alger i l’agroterrorisme
de lloguer vivim al camp de golf universal
agraïm l’enèrgica al·lèrgia a l’alegria agra
confrontem els èitors un ogre que mai viu
defensem la pràctica pràctica de doctrines nul·les
basada en els principis d’ultra-caos creatiu
fonamentant els postulats en un granet de xufa
unim-nos a les files de la posmoquinqui crew
|
||||
12. |
Ja ve Cento
05:00
|
|||
l’orxata sound sistema bringin’ love from babylon
per a qui tinga a l’entrecuix una bona llecadora!
saps que la venjança no es du bé amb la por?
saps que la mancança de vergonya és al port?
però si ens ha anat bé, qui vol jugar, qui ens vol reptar?
saben que s’estimen
sobren les paraules
s’obrin les paraules fins el pont de les arenes
però, al teu costat, sí
estima-estail
li caigueren regalims pel baix ventre...
així que és cansada la vida
d’aquells que sospiren
d’aquells que amb vergonyes
sols callen el que es diuen
ben pensat, si no patixen tant
si-sí-si pots, síguiri-síguiri-pots, síguiri-síguiri-pam!
un lletraferit sampleja
i deixa llegona i aixada clavada en la terra d’un sol crit
lletra lletja, de l’ofensiva escarxofa
rodalies de valència publicant afers de llit
l’os de la ràbia s’esclafotxa en els queixals...
si pots, si pots-si ―uooooh!
fes-li saber a la causant de tots mos mals
que el seu somriure m’ha de traure d’esta cruel apnea
si no somiem amb les històries del turuntupà
haurem de viure per sempre malsons de truntupàtum
el teu cos d’ambre és ambrosia amarat de codonyat
i jo només un mal amanuense amb algun que altre amanyac
ja ve cento de ca la nòvia
ja ve cento malhumorat
ja ve cento marcant les passes
carabasses li hauran donat...
sent no poder-te contar mos lios
però és que allò que ansiava ens ha passat este matí
que refindeputes ón mos tios!
sort que amb la matinada ella estarà ben prop de mi...
vaja la canalla com tralla
furgant en les recòndites rondalles d’amoríos
què és, doncs, el que pensem si amb la brossa es talla la dalla?
què és la victòria d’aquell dramanbàsamb cant d’estil?
saben que s’estimen
sobren les paraules
s’obrin les paraules fins el pont de les arenes
però, malgrat tot, there is somethin' right
i l’endemà sonava orxata sound sistema per doquier-la
així que no hi ha vida sense drama
ni drumansense vida
que hi sobren les paraules si tots saben que hi ha estima
ben pensat, si no patixen tant
si-sí-si pots, síguiri-síguiri-pots, síguiri-síguiri-pam!
ja ve cento de ca la nòvia
ja ve cento malhumorat
ja ve cento marcant les passes
carabasses li hauran donat...
tu a mi no em vols, tu m’entretens
perquè no em dones això que tu tens
per això te vullc, per això te vullc
que eres perdiueta i m’has entrat per l’ull
|
ORXATA Valencia, Spain
Som un col·lectiu musical nascut a València, cultura lliure i compartida des de 2003!
We are a musical collective from València, free & P2P culture since 2003!
Streaming and Download help
ORXATA recommends:
If you like ORXATA, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp